Sharenting: Exposed minors in social networks

Authors

  • María Planas Ballvé Profesora asociada. Universitat Autònoma de Barcelona. Profesora colaboradora. Universitat Oberta de Catalunya. Abogado (España)

DOI:

https://doi.org/10.51302/ceflegal.2020.9695

Keywords:

sharenting, oversharenting, minors, privacy’s rights

Abstract

The sharenting phenomenon (sharing social images and/or personal data of our minor children) or oversharenting (Internet overexposure of minors) implies an illegitimate interference with the fundamental right and personality of honor, of personal and family intimacy and the image of minors. It is becoming more and more fervent that children have formed, without their consent, their fingerprint on social networks.

The particularity of it is that this illegitimate interference is committed precisely by the people who have the duty to protect this right (the holders of parental rights) and it involves damage (as such a salvageable) consisting of their loss of privacy and of the possibility of freely exercising their personality deciding for themselves how to create their fingerprint.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Ammerman Yebra, J. (2018). El régimen de prestación del consentimiento para la intromisión en los derechos de la personalidad de los menores. Especial referencia al fenómeno del sharenting. Actualidad Jurídica Iberoamericana, 8 bis (extraordinario), 253-264.

Bari, C. di (2017-2). L’infanzia rappresentata dai genitori nei social network: riflessioni pedagogiche sullo sharenting. Studi sulla Formazione, 20.

Blum-Ross, A. y Livingstone, S. (2017). «Sharenting» parent blogging, and the boundaries of the digital self. Popular Communication, 15(2).

Cadenas Osuna, D. (2018). El consentimiento informado y el rechazo a la intervención o tratamiento médico por el menor de edad tras la reforma de 2015: estudio comparado con el common law. Anuario de Derecho Civil, 3, 789-853.

Corripio Gil Delgado, M. R. (2018). El ser humano en gestación. Hacia un estatuto civil del «hijo no nacido». Revista Derecho Civil, V(4), 139-182.

Chazan, D. (March 1, 2016). French parents «could be jailed» for posting children’s photos online. The Telegraph.

Egea Fernández, J. (2017). Article 211-5: Minoria d’edat. En J. Egea Fernández y J. Ferrer Riba (Dir.), Comentari al llibre segon del Codi Civil de Catalunya: La persona física i les institucions de protecció de la persona (pp. 83-90). Barcelona: Atelier Llibres Jurídics.

Gaëlle, O. y Karen, V. (2019). Sharenting: Parental adoration or public humiliation? A focus group study on adolescents experiences with sharenting against the background of their own impression management. Children and Youth Services Review.

García Rubio, M. P. (2013). Los derechos de la personalidad. En M. C. Gete-Alonso Calera (Dir.) y J. Solé Resina (Coord.), Tratado de Derecho de la Persona Física (t. 2, pp. 595-632). Pamplona: Civitas.

Garriga Gorina, M. (2010). Nota a la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. InDret, 3.

Gete-Alonso Calera, M. C. (2005). Manifestacions de l’autonomia del menor en la normativa catalana. InDret, 1.

Gete-Alonso Calera, M. C. (2018). Manifestacions de l’autonomia del menor en la normativa catalana. En J. Solé Resina y V. Almada Mozetic (Coord.), Derechos fundamentales de los menores (desarrollo de la personalidad en la infància y la adolescència) (pp. 271-288). Madrid: Dykinson.

Gil Antón, A. M. (2015). ¿Privacidad del Menor en Internet? «Me gusta» ¡¡¡todas las imágenes de «mis amigos» a mi alcance con su simple «click»!!! Pamplona: Thomson Reuters.

Lama Ayma, A. de (2006). Los derechos de la personalidad de los menores de edad. Valencia: Tirant lo Blanch.

Lambea Rueda, A. (2018). Entorno digital, robótica y menores de edad. Revista de Derecho Civil, 4, 183-232.

Parra Lucán, M. A. y Arenas García, R. (2013). Minoría de edad. En Gete-Alonso Calera, M. C. (Dir.) y J. Solé Resina (Coord.), Tratado de Derecho de la Persona Física (t. 1, pp. 579-642). Pamplona: Civitas.

Priego Fernández, V. (2012). La protección jurídica del derecho a la intimidad de los menores en la red. En E. Jordá Capitán (Coord.), Los derechos de la personalidad de los menores y las nuevas tecnologías (pp. 35-72). Madrid: El Derecho.

Shmueli, B. y Blecher-Prigat, A. (2011). Privacy for children. Columbia Human Rights Law Review, 42, 759.

Solé Resina, J. (2018). Las voluntades digitales: marco normativo actual. Anuario de Derecho Civil, LXXI(2), 417-440.

Steinberg, S. B. (2017). Sharenting: Children’s privacy in the age of social media. Emory Law Journal, 66(839), 849.

Sziron, M. y Hildt, E. (2018). Digital Media, the Right to an Open Future, and Children 0-5. Frontiers in Psycology, 9, 1-3.

Tintoré Garriga, M. P. (2017). Sharenting y responsabilidad parental. Monográfico: menores y redes sociales. Revista La Ley Derecho de Familia, 14, 43 y ss.

Vaquer Aloy, A. (2013). Els drets de la personalitat. En A. Vaquer Aloy (Coord.), Dret Civil. Part general i dret de la persona. Barcelona: Atelier.

Yiseul Choi, G. y Lewallen, J. (2018). «Say Instagram, Kids!»: Examining Sharenting and Children’s Digital Representations on Instagram. Howard Journal of Communications, 29(2), 144-164.

Ysas Solanes, M. (2013). Derechos en la esfera moral. En M. C. Gete-Alonso Calera (Dir.) y Solé Resina, J. (Coord.), Tratado de Derecho de la Persona Física (t. 2, pp. 833-876), Pamplona: Civitas.

Published

2020-01-10

How to Cite

Planas Ballvé, M. (2020). Sharenting: Exposed minors in social networks. CEFLegal. Revista práctica De Derecho, (228), 37–66. https://doi.org/10.51302/ceflegal.2020.9695

Issue

Section

Comentarios doctrinales y jurisprudenciales. Civil-mercantil